El passat dissabte dia 17 d’Abril, es va fer la presentació del llibre del Centenari de Creu Roja Sant Feliu de Guíxols/ Vall d’Aro, l’acte es va celebrar a la biblioteca Municipal Octavi Viader i Margarit de Sant Feliu de Guíxols. Fou tot un èxit, la sala a on es va fer estava plana de gom a gom.
La presentació del llibre va ser inaugurada per el president de Creu Roja Joan Maura i Cateura que donà pas al Sr. Lluís Palahí i Xargay, qui va fer un treballat resum del contingut del llibre. Posteriorment els autors del llibre Xavier Conchillo i Roca juntament amb David Vilardebó i González van explicar la metodologia i disseny de treball.
Volem fer constar la presència del vicepresident autonòmic de Creu Roja Sr. Quitet, la presidenta provincial Sra. Roser Llevat, el coordinador autonòmic Sr. Morist així com les autoritats locals, alcalde i regidora de Sant Feliu de Guíxols, regidora de Platja d’Aro.
Aprofitant l’esdeveniment es va fer entrega dels premis del 1er concurs literari que organitzava Creu Roja. Els participants eren usuaris del servei de Teleassistència Domiciliaria i usuaris de les residències geriàtriques de la zona, la Residència Suris, la Residència Sant Feliu Gent Gran i la Residència Bellamar de Platja d’Aro.
La participació va ser exemplar amb un total de 22 participants. El primer premi va ser per “Un crit a la vida” de Maria Solé i Saurí, el segon premi per “L’auca d’un caçador” d’Àngel Boada i Estragó, el tercer premi per “Perjudicis i beneficis de la política” de Francesc Pujol i Masferrer. Es van donar dos accèssits als escrits “Els Reis Mags” i “La Carbonera” de Montserrat Figuerola i Duran i a “Historia de una niña” de Concepción Angulo i Moreno donat que mereixien també una especial atenció. Una vegada repartits els premis, es van donar els obsequis a tots els participants.
No volem deixar de donar les gràcies al comitè d’experts i a cada un dels participants ja que sense ells no hagués estat possible tirar endavant aquest nou projecte.
Per finalitzar agrair una vegada més la col·laboració dels voluntaris, tant per fer possible l’assistència dels participants com per l’ajuda que van oferir a l’hora d’informatitzar els escrits.
Animem als més grans a participar-hi en futures edicions.
1er PREMI CONCURS LITERARI
UN CRIT A LA VIDA
La Maria a primera hora del matí abandona el llit, no és estrany, de molt joveneta tant els seus pares com ella tenien aquest costum ja que el restaurant i taverna que regentaven, portava moltes hores d’estar “al peu del canó”.
Després de rentar-se i trastejar per la casa contempla els candells de llana que el dia abans havia comprat, en un no res, es posa a fer cadeneta, la seva intenció és fer una manteta per regalar a una amiga.
La gana la fa desistir... esmorzaré, es diu;
Després asseguda a la butaca agafa el ganxet... els ulls li fan pampallugues, mig endormiscada li ve el record de les grans cassoles i olles que aixecava i que varen ser la causa de que li tinguessin d’operar el braç, però... era tant feliç cuinant que si pogués ho tornaria a fer.
(És una llàstima que no hagi escrit un llibre de receptes) pensa, tant la meva mare com jo, tants menjars que ens havíem inventat.
Anècdotes d’aquells anys en té tantes que no hi cabrien en un llibre.
El timbre del telèfon la fa tornar a la realitat... (mira el rellotge)... però si són les dotze!
El telèfon no para de sonar
Digui?- Sóc la Neus... que sortiràs?
No (contesta) fa massa vent i fred, si vols vine a passar una estona a casa.
Neus- Potser si... ja tornaré a trucar.
La Maria reprèn la labor.
La Pilar és una noia molt eixerida.
La Pilar per la Maria és com una altre filla, se l’estima molt. Ja de petita els ajudava amb els afers del restaurant, i de gran sempre li a fet costat. Molt amatent li arregla la casa, té cura que no li falti res, van a passeig, però més que tot és el gran afecte que es professen.
La Maria viu feliç, estima, i és estimada per la família, pels amics i amigues.
Quan va morir el seu marit el rector li va dir: el teu marit no ha pujat al cel, es Déu que l’ha vingut a buscar (devia ser així) ja que era una balla persona.
Potser és el seu esperit o l’àngel del cel que fa que visquí sempre plena d’il·lusions, li agraden les flors i les cuida amb esment.
Encara té energia per viatjar, aquesta tardor ha anat a Castella a abraçar la seva germana, també ha complert la promesa d’anar a Montserrat, a Barcelona a veure una obra de teatre i ara té plantejar a anar a Andorra.
Li encanta la mar, desitja poder tornar a banyar-se.
La Maria mai estarà sola, el collaret que porta és la millor joia que té, ell fa que els àngels humans li donin seguretat. Ajuda en els moments difícils i estan atents per la seva salut.
He tingut dies de salut i fortalesa!
He viscut en plenitud, amb força i amor
Els anys mostren a la llum la meva feblesa
Prego, no crido per haver perdut la potència
Lluito constantment perquè em bategui el cor.
Enfronto amb dignitat
La vida que se m’esgota
M’aferro amb gust a aquest món
Amb l’ajuda de la Creu Roja.
Ni les flors que es marceixen
Ni la fred de l’hivern dur
En trauran l’alegria d’haver nascut.
Salud Diví Tresor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada